28 juny 2010

R.·. L.·. Gallard de Josà Núm. 118



La R.·. L.·. Gallard de Josà Núm. 118, a l'Orient de Tortosa fou Consagrada el dia 30 de Juny de 6001 (V.·. L.·.), rebent de la Gran Lògia d'Espanya la carta patent Número 118, signada pel M.·. R.·. G.·. M.·. Tomás Sarobe Piñero i adornada amb el Gran Segell.

La R.·. L.·. Gallard de Josà pertany a la Obediència de la Gran Lògia Provicial de Catalunya, integrada a la Gran Lògia d'Espanya. Formant part de la Maçoneria Regular els seus treballs es realitzen d'acord al Ritu Escocés Antic i Acceptat.

Si esteu interessat en rebre informació sobre els treballs d'aquesta Respectable Llotja us podeu posar en contacte amb nosaltres per mitjà del correu electrònic

La Francmaçoneria



La Francmaçoneria és una institució universal, essencialment ètica, filosòfica i iniciática, l'estructura fonamental de la qual la constitueix un sistema educatiu, tradicional i simbòlic. S'ingressa a ella per mitjà de la Iniciació. Fundada en el sentiment de la Fraternitat, constitueix el centre d'unió per als homes d'esperit lliure de totes les races, nacionalitats i credos. Com a institució docent té per objecte el perfeccionament de l'home en el medi en el qual viu i conviu, i de la humanitat.

La maçoneria promou entre els seus adeptes la recerca incessant de la veritat, el coneixement de si mateix i de l'home, i els valors morals, per assolir la fraternitat universal del gènere humà. A través dels seus membres projecta sobre la societat l'acció humana benefactora de les virtuts i dels ideals que sosté. Exalta la tolerància i rebutja tota afirmació dogmàtica i el fanatisme. Allunya de les seves lògies les discussions de política partidista i de tot sectarisme religiós i conrea la via iniciàtica com a eina de creixement personal. Propugna els postulats de llibertat, igualtat i fraternitat i en conseqüència, promou la justícia social, combatin els privilegis i la intolerància.

La maçoneria no és una societat secreta, peró sí discreta. Els seus dirigents i les seves adreces són de coneixement públic. Manté certes reserves com ho fan moltes altres institucions. Pot ingressar a la Maçoneria tot home culte, lliure i de bons costums, però només pot fer-ho a través d'un membre de la institució, que el patrocini.

Història de la Maçoneria




Una de les llegendes més importants de la Francmaçoneria atribueix Hiram Abif, mític arquitecte del Temple de Salomó a Jerusalem, la fundació de l'ordre maçònica. Alguns textos remunten l'origen de la maçoneria a èpoques encara més antigues, arribant a considerar com|com afundadors a diferents figures bíbliques comTubalcaín, Cabàs, Noé o el mateixíssim Adán. Més realistes, però encara en l'àmbit del mític o del pseudohistòric, diversos autors han atribuït aquest origen als constructors de les piràmides a l'antic Egipte, als Collegia Fabrorum romans, a l'ordre dels Templaris, la dels Rosacruces o als humanistes del Renaixement.


És comunament acceptat que la Francmaçoneria moderna procedeix dels gremis de constructors medievals de castells i catedrals que van evolucionar cap a comunitats de tipus especulatiu i intel·lectual, conservant part dels seus antics ritus i símbols. Aquest procés, que va poder iniciar-se en diferents moments i llocs, va culminar a començaments del segle XVIII

Regla dels Dotze Punts


1. La Francmaçoneria és una Fraternitat iniciática, que té com a fonament tradicional la creença en Déu, el Gran Arquitecte de l'Univers.

2. La Francmaçoneria es basa en els "Antics Deures" i en els "Landmarks" de la Fraternitat; especialment quant a l'absolut respecte a les tradicions específiques de l'Ordre, essencials per a la regularitat de l'Obediència.

3. La Francmaçoneria és una Ordre a la qual no poden pertànyer més que els homes lliures i respectables, que es comprometin a posar en pràctica un ideal de Pau, Amor i Fraternitat.

4. La Francmaçoneria té com a objectiu el perfeccionament moral dels seus membres, així com el de la humanitat sencera.

5. La Francmaçoneria imposa a tots els seus membres la pràctica exacta i escrupolosa dels rituals i simbolismes, com a manera d'accés al Coneixement per les vies espirituals i iniciàtiques que li són pròpies.

6. La Francmaçoneria imposa a seus tots els seus membres el respecte a les opinions i creences de cadascun. Prohibeix qualsevol discussió o controvèrsia política o religiosa. Així es constitueix en centre permanent d'Unió Fraternal, on regna una comprensió tolerant i una fructífera harmonia entre els homes, que, sense ella, haguessin romàs estranys els uns dels altres.

7. Els Francmaçons prenen les seves obligacions sobre un Volum de la Llei Sagrada, a fi de donar al jurament o a promesa deixats sobre el mateix el caràcter solemne i sagrat indispensable per a la seva perennitat.

8. Els Francmaçons es reuneixen, fora del món profà, en Llotges on han de ser sempre presents els Tres Grans Llums de l'Ordre: un llibre de la llei Sagrada, un Escaire i un Compàs, per treballar segons el ritu, amb zel i assiduïtat, conforme als principis i regles prescrites per la Constitució, Estatuts i Reglaments Generals de l'Obediència.

9. Els Francmaçons no han d'admetre en les seves Lògies més que homes, de reputació perfecta, persones d'honor, lleials i discrets dignes sota tot punt de vista de ser germans i aptes per reconèixer els límits del domini de l'home i l'infinit poder de l'Etern.

10. Els Francmaçons conreen en les seves Lògies l'amor a la pàtria, la submissió a les Lleis i el respecte a les Autoritats constituïdes, i consideren el treball| com el Deure primordial del ser humà i honrar-lo en totes les seves formes.

11. Els Francmaçons contribueixen, amb l'exemple actiu del seu comportament savi, viril i digne, a l'esplendor de l'Ordre, dins del respecte al secret maçònic.

12. Els Francmaçons es deuen mútuament ajuda i protecció fraternals, fins i tot en cas de perill de la seva pròpia vida. Practiquen l'art de conservar, en tota circumstància, la calma i l'equilibri indispensables per a una perfecta mestria de si mateixos.

La Lògia

la Lògia és el Temple on es reuneixen els maçons per celebrar les seves cerimónies i realitzar els seus treballs.

La Lògia haurà d'estar entapissada en roig. La forma de la cambra és rectangular anomenant-se cada costat : Orient, Occident, Nord i Migdia. El terra és de mosaic amb quadres blancs i negres. El sostre de la lògia representa un cel estavellat. De l'Orient náixent raigs lluminosos que disminueixen en Occident on el cel apareix ennuvolat. El Temple maçònic simbòlicament s'estén d'Orient a Occident, és a dir "en direcció de la llum. " La seva amplada de Nord en Sud avarca des de la potencialitat fins a la plenitud. La seva alçària del Zenit al Nadir. Aquestes magnituds simbolitzen la infinitat del temple maçònic que inclou tot l'univers. El paviment del mosaic representa la dualitat mundana per la qual transcorre la nostra existència.

L'entrada al temple s'efectua per una porta central situada al centre de la paret d'Occident. A la paret oposada, la d'Orient, es troba una estrada on es troba l'altar del V.·. M.·., conegut també com el Tron del Rei Salomó. Sobre la butaca es col·loca el Delta d'Or que porta gravada en la inscripció del creador. A la dreta del Delta se situa un disc que representa el sol, a l'esquerra de la presidència l'estàtua de Minerva i en el seu costat la imatge de la Lluna. A Occident, en ambdós costats de la porta d'entrada, s'eleven dues columnes d'ordre corinti, sostenint sobre els seus capitells tres magranes entreobertes. En la de l'esquerra es troba gravada la lletra "B" i en la de la dreta la "J". A peu de la columna "B" es troba la Pedra Bruta. Al peu de la columna "J" la Pedra Cúbica Piramidal.

Pel Nord i Migdia de la Lògia s'estenen els seients dels GG.·.. A les files del costat nord se sentin els GG.·. Aprenents, rebent el conjunt de butaques Columna Nord. En el costat oposat s'asseuen els HH.·. Companys i Mestres, anomenant-se les seves files Columna del Migdia. Els diferents càrrecs de la lògia tenen un espai assignat al Temple.

Sobre el paviment, en el Centre de la Càmera, apareix pintat el Quadre de la Lògia. Tres columnes envolten el Quadre de la Lògia, elles sostenen simbòlicament el Temple i són la Saviesa, la Força i la Bellesa. Entre el Quadre de la lògia i l'Altar del V.·. M.·. se situa l’Altar dels Juraments que disposa dels Tres Grans Llums que il·luminen la Lògia: El Llibre Sagrat, l'Escaire i el Compàs.

L'Aprenent



La maçoneria es proposa l'"Art de construir" el Temple ideal. Aquest temple és l'home en primer lloc i la societat després. A la iniciació maçònica el profà "en rebre la llum" es converteix en aprenent maçó; el seu treball essencial consisteix en "polir la pedra bruta", i per a això li són suficients dos instruments: el martell i el cisell. El davantal de l'aprenent està fet amb pell de corder blanca, símbol de la innocència.

La Iniciació


La condició preliminar per ingressar en la maçoneria és que l'aspirant sigui "Lliure i de bons costums". Aquesta condició manifesta la qualitat del candidat d'estar lliure de prejudicis i capacitat per sotmetre les seves passions, desigs o instints.

El maçó ha d'estar alliberat dels vicis que impedirien el seu progrés. Ha d'estar preparat per pensar per si mateix, i amb l'esforç, arribar al convenciment i al coneixement de la Veritat.

La Iniciació és la cerimònia simbòlica que tot candidat ha de realitzar abans de ser proclamat maçó. Es tracta d'un ritual iniciàtic carregat d'un alt component simbòlic en el qual el candidat mor del món profà i renaix en el nou ordre maçònic.

La mort profana és la renúncia voluntària del candidat a les coses materials i a les misèries humanes que tenen el seu màxim exponent en el vici. Amb la iniciació el candidat assumeix l'ideal maçònic d'assolir la virtut.

La cerimònia d'Iniciació


A la cerimònia d'iniciació maçònica el candidat és introduït al temple amb els ulls embenats, símbol de la ignorància i del no coneixement, desproveït de metalls, ja que la llotja és lloc de pau i concòrdia, i sota la forma d'un captaire, amb el pit i peu esquerre descoberts, en senyal de pobresa i humilitat, així sofreix les proves de la terra, l'aire, l'aigua i el foc. Només llavors, segons el ritu, se li treu la bena i simbòlicament se li manifesta la llum del coneixement.

La Cambra de Reflexió


La Cambra de Reflexió és l'espai confinat dedicat a la meditació on el candidat reflexiona sobre si mateix abans de la mort profana. En ella es desposseeix de "els metalls", és a dir de l'afecció a les coses materials que poden convertir-li esclau d'elles.

La cambra de Reflexió també simbolitza l'úter matern que ens ofereix una segona oportunitat. Un nou naixement on els valors espirituals i morals seran els que guiessin el nostre camí cap a la Veritat.

la cambra de Reflexió representa l'aïllament necessari que es precisa per meditar i trobar la Veritat per mitjà del pensament independent. És el món interior que hem d'explorar per conèixer-nos a nosaltres mateixos i poder descobrir el Gran Misteri.

El seu simbolisme i el color negre ens porta a la ment l'antiga fórmula alquímica i hermètica del V.I.T.R.I.O.L. (Visita l'interior de la Terra i rectificant trobaràs la Pedra Oculta). És a dir, penetra en l'interior de l'aparença exterior o superfície de les coses perquè allà es troba la realitat interior.

Rectificant la teva percepció amb l'escaire de la raó i el discerniment espiritual trobaràs aquella pedra oculta o filosofal que constitueix el Secret dels Savis i la Veritable Saviesa.

Còdi Moral Maçònic



I. Venera el Gran Arquitecte de l'Univers.

II. El verdader culte que es dóna al Gran Arquitecte consisteix principalment en les bones obres.

III. Tingues sempre la teva ànima en un estat pur, per aparèixer dignament davant de la teva consciència.

IV. Estima als altres com a tu mateix.

V. Fes bé per amor al mateix bé.

VI. Estima als bons, estima als febles, fuig dels dolents, però no odiïs ningú.

VII. No afalaguis exageradament el teu germà però reconeix els seus encerts. Accepta el seu reconeixement amb modèstia, com un al·licient.

VIII . Escolta sempre la veu de la teva consciència.

IX . Practica la caritat.

X. Respecta el viatger nacional o estranger; ajuda'l: la seva persona és sagrada per a tu.

XI. Evita les querelles, preveu els insults, deixa que la raó sigui la teva guia.

XII. No siguis lleuger en enfadar-te, perquè la ira reposa al si del neci.

XIII. Detesta l'avarícia, però administra els teus béns materials amb compte, que a la teva vellesa sostinguin les teves necessitats, protegeixin la teva família i beneficiïn els teus Germans en desgràcia.

XIV. Segueix la senda de l'honor i de la justícia.

XV. Si tens un fill, complau-te; però sigues conscient del dipòsit que se't confia. Fes que fins als deu anys t'obeeixi, fins als vint t'estimi i fins a la mort et respecti. Fins als deu anys se el seu mestre, fins als vint el seu pare i fins i tot la mort el seu amic. Pensa a donar-li bons principis tant com belles maneres; inculca-li rectitud aclarida i honestedat sense tatxa.

XVI. Si tens vergonya del teu destí, tens orgull; pensa que aquell ni t'honra ni et degrada; la manera amb què compleixis te'n farà un o un altre.

XVII . Llegeix i aprofita, veu i imita, reflexiona i treballa, ocupa't sempre en el bé dels teus germans i treballaràs per a tu mateix.

XVIII. Acontenta't de tot, per tot i amb tot el que no puguis millorar amb el teu esforç. Però quan et sentis capaç de fer-ho, posa totes les teves facultats en la tasca.

XIX. No jutgis lleugerament les accions dels homes; no facis retrets i abans procura sondejar bé els cors per apreciar les seves obres.

XX. Sigues entre els profans lliure sense llicència, gran sense orgull, humil sense baixeses; i entre els germans, fierm sense ser tenaç, sever sense ser inflexible i submís sense ser servil.

XXI. Parla moderadament amb els grans, prudentment amb teus iguals, sincerament amb amics, dolçament amb els nens i eternament amb els pobres.

XXII. Just i valerós defensaràs a l'oprimit, protegiràs l'innocent, sense reparar en els serveis que prestessis|deixessis.

XXIII. Exacte apreciador dels homes i de les coses, no atendràs mes que al mèrit personal, siguin quals fossin el rang, l'estat i la fortuna.

XXIV. El dia en què aquestes màximes es generalitzin, l'espècie humana serà feliç i la Francmaçoneria haurà acabat la seva tasca i cantat el seu triomf regenerador.

Els Manaments de la Francmaçoneria


1. - Sigues just, perquè l'equitat és el sosteniment del gènere humà.

2. - Sigues bo, perquè la bondat encadena tots els cors.

3. - Sigues indulgent, perquè ets dèbil.

4. - Sé agraït, perquè el reconeixement alimenta i sosté la bondat.

5. - Sigues modest, perquè l'orgull fa odiar els éssers pagats de si mateixos.

6. - Fes bé el que t'ultratgi, a fi de que ell se't mostri més gran que ell i convertir-lo en un amic.
7. - Perdona les injúries, perquè la revenja eternitza els odis.

8. - Sé continent, temperat i cast, perquè la voluptuositat, la intemperància i els excessos destrueixen teu ser i et fan menyspreable.

9. - Defensa el teu país, perquè en ell et sents feliç i perquè inclou tots els llaços i tots els éssers estimats al teu cor; però no oblidis mai que la humanitat té els seus drets.

10. - No permetis mai que la teva Pàtria, que són la mare comuna a tu ja els teus conciutadans, sigui injustament oprimida, perquè llavors viure en ella serà una tortura. Si te nega el benestar, si permet que t'oprimeixin, allunya't en silenci; no la difamis mai; suporta resignat l'adversitat.

Els Manaments dels Savis



1. El Gran Arquitecte de l'Univers és la saviesa eterna i immutable; és la intel·ligència suprema.

2. L'honraràs amb la pràctica de la virtut. La teva religió serà la de fer el bé per només el plaer de fer-ho i no per deure. Seràs amic del savi i observaràs els seus preceptes. La teva ànima és immortal; no faràs res que pugui degradar-la. Combatràs el vici sense parar.

3. No facis als altres el que no vulguis que ells fessin amb tu. Resigna't amb la teva sort i conservaràs la llum de la saviesa.

4. Honra als teus parents. Respecta els vells. Il·lustra la joventut. Protegeix la infantesa.

5. Estima la teva esposa i els teus fills. Estima a la teva pàtria i acata les seves lleis.

6. Considera el teu amic com si fos una altra factura de tu mateix. Que l'infortuni no t'allunyi d'ell. fes per la seva memòria el que faries per ell si visqués.

7. Fuig de les falses amistats. Evita tot excés. Tem i es cuida de no tacar la teva memòria.

8. No et deixis dominar per cap passió. Utilitza la dels altres. Sigues indulgent amb l'error.

9. Escolta sempre. En parla poc. I obra bé.

10. Oblida les injúries. Vomita bé per dolent. No abusis de la teva força, ni de la teva superioritat.

11. Aprèn a conèixer els homes per aprendre a conèixer-te a tu mateix.

12. Busca la veritat. Sigues just. I fuig de l'ociositat

27 juny 2010

Ritu Escocès Antic i Acceptat


El Ritu Escocès Antic i Acceptat (R.E.A.A.) és un Ritu on es combinen els elements simbòlics més tradicionals amb una dinàmica de funcionament certament expressiva que permet desenvolupar al costat d'un profund sentit de fraternitat, un agut sentit de l'anàlisi racional que convida a enfocar la vida amb criteris on l’àmbit espiritual i el racional es complementen extraordinàriament.

A les Lògies que utilitzen el R:.E:.A:.A:. es representen simbòlicament les Lleis que regeixen l'Univers i els seus treballs| es realitzen fonamentalment en dues línies que es complementen com els braços d'un mateix cos.

En primer lloc tenim el Treball ritualístic que permetrà, en els seus graus d’Aprenent Company i Mestre, a través d'una sèrie de una sèrie de dramatitzacions ritualístiques d'antiquísima simbologia, tenir una major consciència de les Lleis i preceptes de la naturalesa i de l'Univers de la que es descobriria només amb la simple observació.


En aquest sentit el ritual està estructurat i codificat de tal manera que conforma un fil conductor, el qual no solament pot transmetre un missatge clar i senzill general, sinó que pot activar mecanismes subconscients i inconscients que generen un elevat sentit de la transcendència i del Gran Arquitecte de l'Univers. És aquest un Ritu en el qual té una importància capital no només a la Pràctica del Ritual sinó també a la seva assimilació espiritual, psicològica i conceptual.

En segon lloc, dins dels treballs de la Lògia es posa igualment èmfasi en les labors Maçòniques de tipus intel·lectual. Els Treballs s són presentats per escrit, en una planxa o traçat i, una vegada llegits en la Tinguda, són tractats de forma oral i col·loquial entre els germans. D'aquesta forma s'aconsegueix, a través de les diferents apreciacions o opinions aportades, una percepció profunda del tema tractat, amb el consegüent enriquiment i formació maçònica que invariablement donarà els seus fruits en qualsevol àmbit o situació.

Seguint amb l'esperit eminentment dinàmic de les Lògies de R.E.A.A. habitualment forma part important, el corresponent Àgape Fraternal o sopar realitzat fora de les Lògies, on es desenvolupa, si cap en major mesura, el profund sentit de la Fraternitat que existeix entre tots els Germans.

Història del Ritu Escocès Antic i Acceptat

Entre el 6 i el 22 de setembre del 1875 es va reunir a Lausana (Suïssa) el Convent Universal dels Suprems Consells del Ritu Escocès Antic i Acceptat (R. E. A. A.) el qual va assentar definitivament les bases de funcionament i administratives de les organitzacions maçòniques que practiquen aquest Ritu. Entre altres aspectes transcendentals, per exemple, va establir la separació de jurisdiccions entre la Francmaçoneria Simbòlica (la dels tres primers graus) i la Francmaçoneria Filosòfica (graus quart al trenta-tres), posant fi a un dels problemes més greus sorgits des de la constitució formal del R. E. A. A. al començament del segle XIX. Aquest Convent es va cloure amb un Manifest i Declaració de Principis que constitueix el text bàsic de totes les Obediències del R. E. A. A. i que sintetitza no solament els objectius d’aquest Ritu, sinó els ideals de tota la Francmaçoneria.

Objectius del Ritu

El Maçó o Maçona rep, en els diversos graus de l’escocisme, una estimulació intel·lectual i filosòfica que el permet penetrar en variats camps del coneixement, i influir en la problemàtica de la cultura, de la moral i de la ètica, amb la possibilitat de participar de forma conscient com a constructor d’aquest món més equànime.

La metodologia de l’escocisme és respectuosa amb el simbolisme iniciàtic del model maçònic ja establert, desenvolupant un nombre addicional i variable d’alts graus que amplien la simbologia mitjançant la incorporació de nous mites simbòlics. Es considera que els seus ideals impliquen un programa de treball forjador d’harmonia, per tal que el camí emprès porti a bon fi. Es conserva la tradició iniciàtica perquè es creu que l’ésser humà és portador d’un complex i subtil bagatge espiritual que necessita un temps i un espai per a orientar-se fins aconseguir una vertadera consciència individual, passant pels diferents nivells simbolitzats per les iniciacions de cada grau, com a parts d’un tot interrelacionat, el que és l’essència de l’escocisme.

L’escocisme té també com a objectiu afegir als seus graus superiors ingredients esotèrics, és a dir, pertanyents a la Tradició iniciàtica les arrels de la qual s’endinsen en la més rica història de les civilitzacions. La profunditat dels coneixements als quals varen dedicar la seva preclara intel·ligència savis del llunyà Orient, sirians, egipcis, perses i hebreus, haurien de constituir les columnes bàsiques d’un edifici en l’interior del qual el Germà o Germana trobi també el pensament i el mètode lògic dels filòsofs grecs i de tots aquells que fins avui han continuat la recerca de la Veritat.

Bibliografia:

Instituto Demer

Gran Orient de Catalunya

Supremo Consejo del Grado 33

26 juny 2010

Gallard de Josà



Gallard de Josà fou Comendador de l’Orde del Temple a Tortosa entre els anys 1272 i 1274. El dia 16 de novembre de 1272 compareixia davant notari per formalitzar la seva “Composició” que va permetre posar per escrit els Costums de Tortosa per tal que regissin com a dret principal el govern de la ciutat i en el seu defecte els Usatges de Barcelona. Els costums regien en tot el territori tortosí, des del Coll de Balaguer fins a Ulldecona i de la roca Folletera (Benifallet) a la mar, a Flix (des del 1308) i a Sant Lluc d'Ulldecona (des del 1274).
La recopilació del dret tortosí duta a terme l'any 1272 i promulgada el 1279. Té l'origen en les cartes de poblament donades a la ciutat per Ramon Berenguer IV el 1148 i el 1149, que establiren un estatut primari basat en el dret aleshores vigent a Catalunya i en les pràctiques curials del comtat de Barcelona. Llur aplicació topà amb la disconformitat de la senyoria de la casa de Montcada i, des del 1181, de la de l'orde del Temple; les discòrdies, sotmeses a l'arbitratge del bisbe de Lleida, que el 1241 pronuncià l'anomenada sentència de Flix, que declarava com a vigents els Usatges de Barcelona i com a supletoris els costums de la ciutat, perduraren fins el 1272, que per la Composició de Josa fou acordat de posar per escrit els costums, que haurien de regir com a dret principal i que en llur defecte hom aplicaria els Usatges, i com a supletori, el dret comú.
Bibliografia:

25 juny 2010

Treballs de la R.·.L.·. Gallard de Josà



A la R.·.L.·. Gallard de Josà practiquem el Ritu Escocés Antic i Acceptat que es caracteritza pel treball intel·lectual que aprofundeix en l’estudi, reflexió i divulgació de temes relacionats amb els diferents àmbits de la maçoneria. Si voleu podeu consultar alguns d’aquests treballs en el blog Treballs de la R.·.L.·. Gallard de Josà on també trobareu altra informació que pot ser del vostre interès.

24 juny 2010

¿Qué cal fer per ingressar a la R.·. L.·. Gallard de Josà?



La Respectable Lògia Gallard de Josà és un taller maçònic integrat per persones que majoritàriament viuen a les Terres de l’Ebre, o a prop. Formem part d’una fraternitat universal d'homes lliures i de bons costums que ens esforcem per assolir un món més humà, lliure i just per a tots. Som un grup de persones que fomentem el lliure pensament, la tolerància, la solidaritat i totes aquelles virtuts que ens ajuden a desenvolupar el nostre creixement interior i la millora de la societat.
Qualsevol ciutadà que vulgui formar part del nostre taller ha d'estar recomanat per un membre de la nostra lògia. Si no coneix a ningú pot dirigir-se igualment a nosaltres per correu electrònic o postal i si ho dessitja podem concertar una entrevista.
Si desitja més informació o vol resoldre algun dubte també es pot dirigir a nosaltres per correu electrònic o postal.