Orígens mítics de la maçoneria


Es desconeix l’origen històric de la maçoneria. Una de les llegendes més importants de la Francmaçoneria atribueix a Hiram Abif, arquitecte del Temple de Salomó a Jerusalem, la fundació de l'orde maçònica. Alguns historiadors  remunten l'origen de la maçoneria a èpoques encara més antigues atribuït aquest origen als constructors de les piràmides de l'antic Egipte, d’altres als cultes mistèrics  que es van desenvolupar al Mediterrani entre els segles VI aC. i VI dC.  com els d’Isis, de la Mater Magna, de Mitra,  d’Eleusis  o de Dionís. Els Collegia Fabrorum romans i sobretot l’Orde del Temple també són considerats possible bressol de la maçoneria.

Es acceptat que la Francmaçoneria moderna procedeix dels gremis de constructors medievals de castells i catedrals que van evolucionar cap a comunitats de tipus intel·lectual, conservant part dels seus antics ritus i símbols. Aquest procés, que va poder iniciar-se en diferents moments i llocs, va culminar  el 24 de juny de 1717 quan quatre lògies londinenques es va reunir i van fundar la Gran Lògia de Londres, que ràpidament va ser seguida de la creació de les Grans Lògies d'Irlanda (1725) i Escòcia (1736), on la presència de la maçoneria datava d'abans del regnat de Jaume I d'Escòcia