27 de juny 2010

Ritu Escocès Antic i Acceptat


El Ritu Escocès Antic i Acceptat (R.E.A.A.) és un Ritu on es combinen els elements simbòlics més tradicionals amb una dinàmica de funcionament certament expressiva que permet desenvolupar al costat d'un profund sentit de fraternitat, un agut sentit de l'anàlisi racional que convida a enfocar la vida amb criteris on l’àmbit espiritual i el racional es complementen extraordinàriament.

A les Lògies que utilitzen el R:.E:.A:.A:. es representen simbòlicament les Lleis que regeixen l'Univers i els seus treballs| es realitzen fonamentalment en dues línies que es complementen com els braços d'un mateix cos.

En primer lloc tenim el Treball ritualístic que permetrà, en els seus graus d’Aprenent Company i Mestre, a través d'una sèrie de una sèrie de dramatitzacions ritualístiques d'antiquísima simbologia, tenir una major consciència de les Lleis i preceptes de la naturalesa i de l'Univers de la que es descobriria només amb la simple observació.


En aquest sentit el ritual està estructurat i codificat de tal manera que conforma un fil conductor, el qual no solament pot transmetre un missatge clar i senzill general, sinó que pot activar mecanismes subconscients i inconscients que generen un elevat sentit de la transcendència i del Gran Arquitecte de l'Univers. És aquest un Ritu en el qual té una importància capital no només a la Pràctica del Ritual sinó també a la seva assimilació espiritual, psicològica i conceptual.

En segon lloc, dins dels treballs de la Lògia es posa igualment èmfasi en les labors Maçòniques de tipus intel·lectual. Els Treballs s són presentats per escrit, en una planxa o traçat i, una vegada llegits en la Tinguda, són tractats de forma oral i col·loquial entre els germans. D'aquesta forma s'aconsegueix, a través de les diferents apreciacions o opinions aportades, una percepció profunda del tema tractat, amb el consegüent enriquiment i formació maçònica que invariablement donarà els seus fruits en qualsevol àmbit o situació.

Seguint amb l'esperit eminentment dinàmic de les Lògies de R.E.A.A. habitualment forma part important, el corresponent Àgape Fraternal o sopar realitzat fora de les Lògies, on es desenvolupa, si cap en major mesura, el profund sentit de la Fraternitat que existeix entre tots els Germans.

Història del Ritu Escocès Antic i Acceptat

Entre el 6 i el 22 de setembre del 1875 es va reunir a Lausana (Suïssa) el Convent Universal dels Suprems Consells del Ritu Escocès Antic i Acceptat (R. E. A. A.) el qual va assentar definitivament les bases de funcionament i administratives de les organitzacions maçòniques que practiquen aquest Ritu. Entre altres aspectes transcendentals, per exemple, va establir la separació de jurisdiccions entre la Francmaçoneria Simbòlica (la dels tres primers graus) i la Francmaçoneria Filosòfica (graus quart al trenta-tres), posant fi a un dels problemes més greus sorgits des de la constitució formal del R. E. A. A. al començament del segle XIX. Aquest Convent es va cloure amb un Manifest i Declaració de Principis que constitueix el text bàsic de totes les Obediències del R. E. A. A. i que sintetitza no solament els objectius d’aquest Ritu, sinó els ideals de tota la Francmaçoneria.

Objectius del Ritu

El Maçó o Maçona rep, en els diversos graus de l’escocisme, una estimulació intel·lectual i filosòfica que el permet penetrar en variats camps del coneixement, i influir en la problemàtica de la cultura, de la moral i de la ètica, amb la possibilitat de participar de forma conscient com a constructor d’aquest món més equànime.

La metodologia de l’escocisme és respectuosa amb el simbolisme iniciàtic del model maçònic ja establert, desenvolupant un nombre addicional i variable d’alts graus que amplien la simbologia mitjançant la incorporació de nous mites simbòlics. Es considera que els seus ideals impliquen un programa de treball forjador d’harmonia, per tal que el camí emprès porti a bon fi. Es conserva la tradició iniciàtica perquè es creu que l’ésser humà és portador d’un complex i subtil bagatge espiritual que necessita un temps i un espai per a orientar-se fins aconseguir una vertadera consciència individual, passant pels diferents nivells simbolitzats per les iniciacions de cada grau, com a parts d’un tot interrelacionat, el que és l’essència de l’escocisme.

L’escocisme té també com a objectiu afegir als seus graus superiors ingredients esotèrics, és a dir, pertanyents a la Tradició iniciàtica les arrels de la qual s’endinsen en la més rica història de les civilitzacions. La profunditat dels coneixements als quals varen dedicar la seva preclara intel·ligència savis del llunyà Orient, sirians, egipcis, perses i hebreus, haurien de constituir les columnes bàsiques d’un edifici en l’interior del qual el Germà o Germana trobi també el pensament i el mètode lògic dels filòsofs grecs i de tots aquells que fins avui han continuat la recerca de la Veritat.

Bibliografia:

Instituto Demer

Gran Orient de Catalunya

Supremo Consejo del Grado 33